LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Ja queden pocs dies per a les festes de nadal, vacances, familia, estar calentet a casa i encara que quedi una mica materialista, els regals, que no s’en reben cada dia. Bé, ja sabeu com és el nadal, temps de pau i tranquilitat, de descans, de desconectar, gaudir, etc. El Nadal ha sigut sempre la meva festa preferida, podria dir que prefereixo el nadal a les vacances d’estiu i a qualsevol altra.

Però aquest cop, hauré d’esperar al pròxim any per poder tenir un bon nadal dels que tant m’agraden, ja que suspendré quatre asignatures aquest trimestre, i això ha estat molt frustrant, perqué aquest últim mes, havia intentat aprovar-ho tot i, de fet, fins a aquesta última setmana estava convençudíssim de les meves possiblitats d’aconseguir tenir un bon nadal. Bé, el cas és que a casa meva unes notes així acaben en bronques i càstigs, molts. Ara mateix degut al meu rendiment a escola, estic castigat sense mòbil, sense videojocs i sense poder sortir els caps de setmana, és més he d’anar a dormir d’hora, i això sense tenir en compte les consequències que podrien arribar a tenir aquestes pròximes notes.

Sovint ho parlo amb els meus amics, els quals la majoria estan en la mateixa situació que jo, a nivell acadèmic, i encara no he topat amb cap que no m’hagi fet algún comentari com: “Però que has fet per estar castigat així!?”. Sempre que sento aquest tipus de comentaris, penso que és normal, entenc la decisió que han pres els meus pares al castigar-me tant. El que aconsegueixen així és que em faci por suspendre i tornar a sentir-me la causa de tots els maldecaps que hi ha casa.

Lluís